El flabiol és un instrument de vent fusta de la família de les flautes  amb embocadura de bisell, i tocada amb una sola mà mentre amb l’altra es toca un tambor, un grup d’instruments àmpliament disseminat, testimoniat en diferents indrets d’Europa des de l’edat mitjana, i que adopta moltes variants. El que toca el flabiol es diu flabiolaire, a diferència del que succeeix en altres indrets de la panínsula Ibèricaen què es manté viu en el folklore on l’intèrpret s’anomena «tamborilero». L’altra mà s’utilitza per fer sonar la seua percussió que acostuma a ser un timbal, bombo o tamborí.

Fa entre 20 i 25 centímetres de llargada i acostuma a tenir cinc o sis forats a dalt i tres a sota, mentre que la majoria d’altres flautes d’aquesta tipologia d’una sola mà acostumen a tenir només tres forats.

Es distingeixen el flabiol sec que està desproveït de claus i, tot i ser el menys conegut, és el més tradicional. Després hi ha el flabiol de claus o flabiol de cobla que es fa servir en les sardanes i altres grups de música tradicional i folk